Pilar Garriga és membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

Pilar Garriga és membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, l’entitat professional fundada el 1977 que aplega els escriptors i escriptores en llengua catalana. A fi de preservar els principals objectius de l’AELC, Pilar Garriga és membre de l’associació que defensa els valors universals que permeten de tirar endavant els organismes culturals públics i altres institucions culturals catalanes.

IX Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar

POETES PARTICIPANTS A LA IX MOSTRA 

1. Pilar Garriga Anguera 

Pilar Garriga Anguera 

Gràcies, poesia 

No sé què faria ara, sense tu, 

ets l’única que m’acompanya 

en aquesta no volguda solitud. 

Em consoles 

i m’escoltes 

i no em renyes, 

ni m’omples de retrets. 

M’ofereixes llum i música 

quan més en deu caler. 

No et demano res 

i tu ja saps què vull, 

què necessito 

per no caure en l’amargor 

i tristesa més pregones. 

Et llegeixo i em regales 

boniques paraules 

que mai no he sentit. 

Ets música, ets seny, 

ets amiga, ets gent. 

Gràcies, estimada poesia, 

sense tu aquest captiveri 

hauria estat un infern. 

La Salut, primavera 2013

La saó de la vinya (al meu pare) 

El pare ja no trepitja 

els terrossos de les vinyes, 

arrenglerades com soldats, 

ajaguts en la batalla. 

Ni les acarona i poleix 

amb la tisora gastada, 

perquè ara dorm al turó, 

fent d’amant guaita. 

Era la seva voluntat, 

reposar ben amunt, 

des d’on observaria 

els bancals costeruts. 

Secs costers, 

de pedra llicorella 

i de negra pissarra, 

assedegats de pluja, sempre anhelada. 

Al pare, 

les vinyes enteres 

el trobaran a faltar: 

la carinyena, 

el cabernet, 

la garnatxa i el sirah. 

Ningú no les tractarà 

amb aquell amor, 

la justa dolcesa i saviesa 

que el pare sabia donar. 

Ningú no llaurarà els bancals 

de pedra seca, 

ni guaitarà els ceps 

en la seva letargia 

Ni quan la saba del cep 

comenci a circular… 

Ni mimarà els cargolats circells, 

ni els primers sarments, 

d’on verds pàmpols brotaran 

quan el bon temps comenci a regnar. 

A l’hora de la verema, 

el pare ens observarà, 

des dalt del turó, 

amb enveja i satisfacció, 

veient les portadores curulles de gotims blaus, 

que trontollaran sobre l’atrotinat tractor, 

rumb al vell celler de la masia 

per esdevenir, 

un cop fora de la rapa i la pell, 

l’ensucrat most. 

El pare ha fet, n’estic segura, 

que ni les gelades, ni la pedra, 

ni el vent, ni la calor, 

malmetin el seu tresor. 

Ben aviat seran tallats els cargolats sarments 

de l’humil rabassó d’arrels profundes… 

Gràcies, pare, per inculcar-nos l’amor a la terra, 

la devoció a la vinya i a la feina ben feta. 

A la teva memòria, tal com tu volies, 

beurem el dolç most, com cada tardor, 

per celebrar que el cicle de la vida 

no acaba en la floració. 

Priorat, estiu 20-12-17 

Les vinyes del meu pare 

Pare, per què te’n vas? 

Les vinyes t’esperen… 

Et troben a faltar 

les vinyes i els ceps, 

que has conreat 

al llarg dels anys, 

mimant-los, un a un, 

com fills aimats. 

Les vinyes volen que les estimis, 

que les llauris i les esporguis 

que les esperonis i les reguis 

que les mimis amb tendresa 

com només tu saps. 

Pare, per què no passes 

per les fileres, 

ben rectes i netes, 

Per què no saltes els marges 

per resseguir cep a cep 

els fruits de tes plantes 

que tant has estimat? 

No veus que sense tu, 

els raïms entristiran? 

No veus que sense tu, 

les collites pansiran? 

Quan serà l’hora de la verema, 

quan el raïm serà ben madur… 

quin cupatge en sortirà? 

Qui beurà el primer most 

i dirà les excel·lències

d’un elixir tan preuat? 

Sé que tu no em deixes, 

que no marxes, 

sols canvies l’aparença… 

I ara més que mai 

seràs entre les vinyes, 

vigilant, 

i acompanyant 

els teus estimats ceps. 

No te’n vagis pare gaire lluny… 

Sé que et veuré entre les vinyes, 

guaitant el cel per si plou o gela, 

escollint els millors raïms, 

bandejant els carrolls més verds, 

aconsellant el millor cupatge 

per fer un vi del millor llinatge. 

Ceps de llicorella, 

vells ceps cansats, 

que t’acompanyen 

des no se sap quan. 

Tu i els ceps, 

Els ceps i tu, 

Un tàndem 

que durarà 

fins a l’eternitat. 

Priorat, març 2012 

(al meu pare)